LA VIDA, L'AMOR... QUINA PROFUNDITAT...

Primer no m’ho plantejava, arribava i prou.

Després, quan va passar, vaig creure que allò només podia ocórrer una vegada a la vida. Passaren els anys, i malgrat tot, seguia pensant que encara que no era feliç, això que tenia era la única cosa que jo volia. Creia que el fet de que allò no anara bé, era culpa meua, que jo no estava a la alçada…

Per fi em vaig alliberar d’allò, per mig, com no podia ser d'altra manera d'un altre gran amor.
Ah..., que encara no havia dit que estava parlant d'amors…

Si, com deia, aquella altra vegada va ser molt utòpica, molt platònica, però em va servir per a eixir d’una situació que jo sabia que no em convenia de cap manera.
Així i tot, encara, moltes vegades he enyorat aquell “primer gran amor”, que jo creia que anava a ser l’únic, i que ningú anava a estar mai en el seu nivell. Era impossible una substitució, pot ser perquè havíem viscut tantes coses junts… bones i dolentes, encara que al final cadascú era cadascú. Però aquella idealització continuava estant al meu cap. De vegades, fins i tot, he pensat si tornaria amb ell, però definitivament, sé que no vull.

He aprés que en la vida de les persones n’hi ha etapes, més o menys llargues, en les que es fan coses diverses, i també que passen persones que et deixen més o menys petjada. També he vist que la vida et dona sorpreses, que les coses peguen uns volts que mai hagueres imaginat, que el que semblava impossible es torna completament raonable. I al final de tot et dones compte que potser tot té una raó, i una causa. I el més fascinant és, que encara que semble que tot es sempre igual, només en que mirés una mica enrere te n’adones quant canvien les coses, i que la vida segueix sorprenen-te, encara que tu ja creies que ho havies vist tot...o quasi tot...

Però jo no estava parlant de la vida, parlava de l’amor. ¿O es que van junts i per això ho he barrejat tot?

Bé, darrerament he decidit deixar de creure en aquells amors de versos i cançons i he volgut ser més pràctica. La putada es que, fins i tot, n’hi ha vegades que per molt pràctica que una vullga ser, acaba fent les mateixes coses que es diuen en els versos i en les cançons.

Conclusió: Vist el vist, i pensant que per la meua vida poden passar moltes persones i coses, he decidit que el meu amor per a tota la vida, independentment d'altres amors temporals, o no, vaig a ser jo mateixa, perquè sé que sempre vaig a estar amb mi, passe el que passe, així que més val que em cuide molt i em tracte bé, i sobre tot amb respete, molt de respete.