
Estimada Soledat,
Primer que res, saludar-te. Feia temps que no se’n sabíem l’una de l’altra.
Hi ha que veure com canvien les coses, i les persones, amb el temps. Pensem que sempre és tot igual, que mai canvia res i mires al teu voltant i…
Sembla mentida quan et deia allò de que les dones bla, bla, bla. Pot ser em vaig passar una mica dient que avui en dia nosaltres, les dones ja no necessitem als homes…
I és que mira el que et vaig a dir. Tinc una amiga, que te una amiga que també deia justament això, que ella no volia saber res dels homes, que anava a gastar-los i ja està. Doncs bé, sembla ser que “donde dije digo, digo diego”… i ara està vivint amb un home. Pel que diu no li va mal, ja saps amb aquelles coses de la convivència, però en general diu que està feliç i tranquil•la. No sé si vol dir en relació a quan estava casada o a quan vivia sola. La meua amiga diu que la troba bé. I per això de vegades dubte, i no sé si totes les afirmacions que et vaig fer en aquella carta son del tot certes. Perquè a mi el bricolatge no se me dona massa bé. I el llit de vegades em sembla molt gran. I pense amb l’amiga de la meua amiga, i no sé…
Mira, saps que et dic? Que el millor es deixar-se dur pel que et diu el cor. Perquè encara que ens volem creure que no, que l'instint no és bo, que hi ha que fer cas al cap, pensar les coses i deixar-se guiar per la raó, a mi em sembla que quan em deixe dur pel cor, com que no dubte i m’ixen millor les coses. Si, crec que aqueix és el secret.
D’altra banda, tot va bé, no em puc queixar. És més, seria una desagraïda (amb la vida) si ho fera. I si, estic tranquil•la i feliç. El treball bé, la família be…
Bo, Soledat, m'acomiade ja de tu, i a veure si la propera carta no es fa tant distant en el temps.
Et desitje que tot et vaja bé.
I ja saps, fes-li cas al cor, que ell sempre va davant de totes les demés coses.
Un bes.
Llibertat